Declaro que aquest text és el resultat del meu propi treball i que no he utilitzat eines d’intel·ligència artificial.

Benvolgut Andreas Hyssen,

Per mitjà de la present carta, em poso en contacte amb vostè per agrair-li com les seves idees en el text “La cultura de masses com a dona: allò altre del modernisme” m’han ajudat a escodrinyar amb més profunditat l’obra de Rusiñol “Els Jocs Florals de Canprosa”. A més de relacionar plantejaments com la cultura de masses amb el territori femení o posant de manifest la divisió entre la literatura alta i la literatura baixa, com a resultat de les normes jeràrquiques i rols socials.  Així doncs, m’agradaria compartir-li en quins fragments, de l’obra de Rusiñol, les seves idees m’han ajudat a indagar més en la composició teatral.

Certament, una evidència del que vostè manifesta la podem trobar al títol de l’obra què, en clau irònica, utilitza dient: “Canprosa”. Un nom que fa referència a un topònim inventat anomenat Prosa i què representa un territori devaluat literàriament, un territori sense rima, ni reiteracions, ni mètrica com ho faria un vers escrit per una literatura superior i que evidentment representaria una terra anomenada “Canvers”. Per tant, trobem un gran reflex de les estructures socials de poder, ja que, la dona no pot triar el seu comportament social més enllà del territori que li pertoca, en aquest cas, de literatura inferior. Mentre que el gènere masculí no necessita justificar la seva intel·ligència per ocupar el territori de la literatura elevada. Per il·lustrar aquesta explicació podem parlar de la senyoreta Floresta que reclama el seu premi “l’ocelleta mística”[1] un trofeu amb un nom força consolatiu què banalitza l’idealisme dels Jocs Florals, convertit en una literatura de consum en decadència. Per a més inri, el personatge Riutort li diu: “El premi guanyat per vostè és el de lluna de mel?”[2]. Tota una al·legoria a un dels papers socials que ha d’acatar una dona: contraure matrimoni. Tanmateix, ella verbalitza el seu desig heteronormatiu: “Jo li deia que m’enviés un cavall blanc, amb un bon trobador a sobre, d’aquells que roben minyones, i em portés camp a través fins a un castell ben feudal.”[3] Aquest discurs ens porta a considerar l’anacronisme que pretén la senyora Floresta, de la mateixa manera que ho fan les proses catalanistes i les proclamacions que ens parodia Rusiñol. Ella ambiciona un trobador de l’època medieval, com a espòs, que li parli en llengua vulgar, en contraposició a les llengües clàssiques perquè el seu rol és personificar la cultura de masses.

En conclusió, podem provar que al llarg de l’obra de Rusiñol, la dona encarna l’ombra de les proeses literàries o els privilegis socials, simbolitzant el trofeu de l’home, el seu complement, ja sigui com a reina d’un certament literari o amb la finesa d’un vestit que com diu Ramon: “No n’hi faltarà de trono!”.[4]

Mentre espero la seva resposta, us saludo cordialment.

Sara Nicolás

Estudiant de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat Oberta de Catalunya.

Bibliografia

Rusiñol, Santiago (2018). Teatre polèmic: Els Jocs Florals de Canprosa. Barcelona: L’Avenç.

Andreas Huyssen (1986). La cultura de masas como mujer: Lo otro del modernisme. Dins de A, Hyssen, Después de la gran división: Modernismo, cultura de masas, posmodernismo. Traducció de Pablo Gianera. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2002. pp. 89-120.

Fernàndez, Josep Anton (2023). Literatura catalana: societat i cultura. Barcelona: FUOC

[1] Rusiñol, Santiago. Teatre polèmic: Els Jocs Florals de Canprosa. Pàg 98

[2] Rusiñol, Santiago. Teatre polèmic: Els Jocs Florals de Canprosa. Pàg 98

[3] Rusiñol, Santiago. Teatre polèmic: Els Jocs Florals de Canprosa. Pàg 99

[4] Rusiñol, Santiago. Teatre polèmic: Els Jocs Florals de Canprosa. Pàg.109

Hola, em dic Sara i fa uns quants semestres que estudio a la UOC el grau de Llengua i Literatura catalanes. Visc a un poble del Bages, però vaig néixer i créixer a Andorra.