En primer lloc, tractarem la sardana –per la quantitat de comentaris que n’han fet referència–, que seria identificada com a «tradició inventada» segons Hobsbawm. Associada amb la ideologia liberal del segle XIX, la sardana va establir cohesió social i pertinença a la comunitat catalana, contribuint a la formació de la identitat nacional. Veiem, per exemple, afirmacions com la de la companya Berta Martín Ayala (01-11-2023): “segons Hobsbawm (1988), la sardana seria la tradició del tipus que simbolitza cohesió social o la pertinença a un grup”, complementada per les apreciacions de Maria Carmen Marin Paez (02-11-2023) –entre moltes altres– “la dansa folklòrica cohesiona tota la població […] Aquesta cohesió simbolitza un profund sentit de fraternitat […] i reforça la idea d’una identitat catalana contínua on el passat s’alinea amb el present”.

Quant a això, la relació entre identitat nacional i poesia es destaca a través dels treballs de Verdaguer i Alcover, que il·lustren la construcció de la identitat catalana mitjançant la poesia, tenint en compte que en la Renaixença la literatura va jugar un paper crucial en la configuració de la identitat catalana, de manera que la literatura contribueix al sorgiment del nacionalisme, especialment a través de la recuperació dels Jocs Florals. L’anàlisi del poema «La Creu» d’Alcover revela la seua relació amb la construcció de la identitat catalana, connectant-se amb la idea d’Anderson sobre la formació de nacions a través de comunitats religioses i regnes dinàstics. I, per la seua banda, Verdaguer amb el poema «Nit de Sang” (7 juny 1640) expressa el patriotisme català i la resistència contra l’opressió d’Espanya, destacant la necessitat de ressaltar el sentiment de pertinença i cohesió social.

Seguint en aquesta línia, la literatura en català durant la Renaixença va ser un motor del sorgiment del nacionalisme català, com s’indica amb l’enfocament de Sunyer. L’ús de llengües vernacles va afavorir la presa de consciència de grup, com argumenta Anderson, segons el company A. J. García-Vilanova Pérez (06-11-2023). En qualsevol cas, la complexitat en la construcció de la tradició es veu a través de les contribucions diferents de Verdaguer i Alcover a la identitat catalana. En Alcover, l’evolució de l’artifici cap a una poesia més humana, denotava sensibilitat per la vida col·lectiva, cosa la qual va contribuir a la creació d’una tradició compartida. En conclusió, a aquest respecte es destaca la complexa relació entre tradicions inventades, literatura, identitat nacional i llengua i se subratlla la complexitat de la construcció de la identitat nacional a través de la literatura catalana durant la Renaixença.

Per clarificar i concretar punts rellevants de tot el debat (Grup B), farem tot seguit un exercici de síntesi, segons el nostre parer. La «Elegia II» de Riba mostra la relació entre la memòria històrica i la resistència, ja que les nocions d’història i memòria es reflecteixen en la representació d’un jo exiliat que vol preservar la identitat malgrat les dificultats. «Nit de sang» de Verdaguer destaca la construcció de la identitat catalana mitjançant elements simbòlics. «Del Rei Jaume» d’Estellés interpreta la figura de Jaume I com a símbol de la formació i la identitat del País Valencià. La construcció de la Catalunya mítica es realitza amb referència a la Guerra dels Segadors, aplicant la teoria de B. Anderson sobre la nació com a comunitat imaginada. I, finalment, l’anàlisi de diferents contextos literaris –Verdaguer o Gimferrer–, destaca la juxtaposició de visions del món dins d’una mateixa família i la seua relació amb dinàmiques destructives.

En resum, sobre la base dels poemes i els textos de lectura, les intervencions al debat revelen la riquesa i la complexitat de la interconnexió entre la literatura catalana, la construcció de la identitat nacional i la interpretació de la història i la memòria col·lectiva. Es posa en relleu la importància de la poesia i altres formes literàries com a eines fonamentals per influir en la percepció de la identitat i la consciència col·lectiva. Així, la literatura emergeix com una força potent en la configuració i preservació de la identitat cultural i nacional a Catalunya i altres regions de parla catalana.